acabo d'arribar de gastar-me 89 euros que considero injustos. Exposo els motius:
Sóc el feliç posseïdor d'un MacBook Pro que em va costar 2.800 euros que vaig comprar l'abril passat (bé, gairebé maig, ja que era 30 d'abril el dia de la compra per ser exactes).
Fins aquí tot bé, però fa uns dies va començar a segar-se el punt on s'uneix el transformador i el cable que surt del transformador cap a la màquina.
resumint que el cable ha acabat descobert i es veu l'interior... un perill força evident... així que decideixo anar al servei tècnic.
Arribo a la tenda on ho vaig comprar i em diuen que no saben si entrarà en garantia...
A més passa que la principal causa possible per que hagi passat això és el que he lligat el cable al voltant de dues patilles que hi ha al transformador, la funció de les quals és precisament enrotllar el cable... irònic,no? un mal disseny sens dubte, una sol·lució per amagar el cable que el que fa és trencar-lo... i pel que m'ha dit el tècnic que va atendre'm en un comunicat a la web molt amagat desaconsellen l'us de dita opció... uf, gràcies per avisar...
i el pitjor, que ho han d'enviar a la casa per veure si entrarà en garantia o no... i per tant estaré entre 10 i 15 dies sense transformador... i per extensió sense ordinador... i no m'ofereixen cap transformador de substitució...
a més a més l'endemà em truquen dient que el número de referència que han agafat de la factura és incorrecta i que haig de buscar la correcta sota la bateria... Quina culpa tinc jo de que no sàpiguen copiar bé un número??? Bé això retardara dos o tres dies més l'enviament del transformador a la central... i mentre jo sense carregador...
que faig? sense poder utilitzar una màquina de quasi 3.000 euros??? una eina de disseny com el portàtil més potent de apple i sense poder-la usar per culpa d'un maleït transformador? això ja diu poc de la casa de la poma.
però a més a més em trobo que decideixo comprar un transformador per passar aquestes dues setmanes, si m'accepten la garantia tindré dos (un fixe a l'estudi) i si no m'accepten la garantia i haig de comprar-ne un ho hauré fet amb 15 dies d'antelació i podré treballar tot aquest temps...
així que decideixo comprar un i... oh a k-tuin lloc on vaig comprar l'ordinador no en tenen cap. "truca demà que arriven existències noves a veure si arriba algun". Truco l'endemà... i no, no els ha arrivat...
vaig a l'fnac i tampoc en tenen, al corte inglés i tampoc en tenen, truco a un distribuïdor de Mataró i tampoc, CTA, tampoc... finalment l'he trobat a microgestió, això sí després de quatre o cinc dies sense poder usar l'ordinador per no gastar la bateria...
Això sí quan obro el nou pack el paper que s'inclou de documentació i manual d'us t'explica com enrotllar el cable al voltant del transformador... perquè? per tornar a trencar-lo? si desaconselleu l'us de les patilles perquè en feu un dibuix al manual d'instruccións explicant com fer-lo servir???
dilluns, 19 de novembre del 2007
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Ens creuen tontos...
I aquesta perla... és que hi ha gent que pensa que els consumidors som idiotes i no tenim ulls, o si no no s'explicarien declaracions com aquestes...
"La brecha digital entre España y los países avanzados de Europa es un tópico"
De veritat el director general de la societat de la informació es creu el que ell mateix diu??? que vingui a la meva feina, on tenint un servei ADSL de 10Megues naveguem pitjor que jo a casa meva amb un modem usb de vodafone.... i se suposa que l'empresa ha de treballar i ser pionera en aquestes condicions???
"La brecha digital entre España y los países avanzados de Europa es un tópico"
De veritat el director general de la societat de la informació es creu el que ell mateix diu??? que vingui a la meva feina, on tenint un servei ADSL de 10Megues naveguem pitjor que jo a casa meva amb un modem usb de vodafone.... i se suposa que l'empresa ha de treballar i ser pionera en aquestes condicions???
Racismes...
De veritat que calen comentaris???
Un dels descobridors de l'ADN afirma que els negres són menys intel·ligents que els blancs
No hi ha opció de treure-li el nobel a aquest paio??? i no em refereixo al tabac...
Un dels descobridors de l'ADN afirma que els negres són menys intel·ligents que els blancs
No hi ha opció de treure-li el nobel a aquest paio??? i no em refereixo al tabac...
desafecció
Netejant el meu correu electrònic he vist un antic missatge que em vaig enviar a mi mateix que feia referència a una noticia de "El Pais" (mira demà li posaran accent a la capçalera, però avui encara no en du je je je) era una bona reflexió, i per això hi poso l'enllaç...
El nombre de su diputado
El nombre de su diputado
dimecres, 8 d’agost del 2007
La llibertat de premsa
Avui indignat per la "interpretació" que fa la Xina de la llibertat de premsa
dimarts, 31 de juliol del 2007
lluna
Avui em quedo amb una imatge, amb una fotografia mental...
La bellesa de la lluna reflectida en la mar, la imatge que puc veure des del balcó de casa meva, la sort d'aquest paisatge...
La bellesa de la lluna reflectida en la mar, la imatge que puc veure des del balcó de casa meva, la sort d'aquest paisatge...
divendres, 20 de juliol del 2007
Per la llibertat d'Expressió
Evidentment avui el meu bloc està per donar suport a "El Jueves" i els seus treballadors. Des del meu bloc condemno el segrest de la revista, i manifesto el meu crit a la llibertat d'expressió.
dimecres, 18 de juliol del 2007
No a l'AVE pel centre de la ciutat
Una manera una mica "casera", millorable formalment en diversos aspectes, però una manera original de protestar contra aquesta aberració que volen fer de passar l'AVE, ja no només sota la sagrada familia, si no sota totes les illes on hi viu gent, i sota una altre joia de Gaudí: La pedrera!!! Fa esgarrifar només de pensar el que podria passar, no per que caigués, si no pel simple fet de que hi aparegués una sola esquerda...
dilluns, 16 de juliol del 2007
Ens carreguem el Corall
Aquesta entrada està motivada per la meva parella, que és biòloga i li encanta bussejar.
No se on vaig llegir un bon dia que el lloc on habiten més espècies és la mar...
No som conscients de la gran biodiversitat que hi ha sota l'aigua, un tresor que ens deixa imatges impressionants... De vegades faig snorkel amb ella i puc obtenir grans fotos només amb la profunditat que em permeten els meus pulmons. Suposo que no som capaços d'imaginar tot el que hi ha allà assota si no ens posem una ampolla i hi bussegem...
Doncs bé, avui amb tristesa llegeixo això a "El periódico":
El 50% dels esculls de coral estan a punt del col.lapse
SARAH FRÍAS-TORRES
MIAMI
Bussejar en un escull de coral és com volar sobre una selva submarina en què esponges i peixos de mil colors, gegants bonassos com el tauró balena, tortugues marines curioses i dofins juganers et deixen compartir el seu món d'aigua, llum i soroll. Fa més de 10 anys que visito i analitzo aquest Amazones submergit, però cada dia la meva feina consisteix més a explicar el que es conserva en lloc d'explicar el que es descobreix: en les últimes dècades s'han perdut el 20% dels esculls coral.lins del planeta i el 50% estan a punt del col.lapse. La situació és dramàtica si es té en compte que aquests ecosistemes només cobreixen el 0,1% del fons marí.
Els esculls de coral proporcionen recursos, tant en pesqueries, com en turisme i en protecció contra tsunamis i huracans, valorats arreu del món en més de 375.000 milions de dòlars anuals. La seva mort i degradació té, doncs, gravíssimes conseqüències.
Els corals hermatípics o formadors d'esculls són una simbiosi entre un animal i una alga. El pòlip de coral sembla una medusa diminuta ancorada en un calze o esquelet extern de carbonat càlcic. En els seus teixits transparents hi viuen zooxantel.les, algues microscòpiques que ajuden a formar l'esquelet contínuament. Els pòlips formen colònies de milers d'individus que cobreixen els primers mil.límetres de la superfície de la roca coral.lina.
MÉS QUE LES SELVES
Durant el dia, les zooxantel.les, que donen color al coral viu, proporcionen nutrients a través de la fotosíntesi, mentre que durant la nit, quan els pòlips s'alimenten de plàncton, la colònia es converteix en una paret de boques diminutes. Aquesta simbiosi ha evolucionat durant milions d'anys fins a formar enormes estructures com la Gran Barrera Coral.lina d'Austràlia, que és l'únic ésser viu que es pot veure des de l'espai.
Els esculls de coral són els ecosistemes més variats del nostre planeta, i supera en nombre d'espècies les selves tropicals, una biodiversitat que alberga possibles drogues contra el càncer, l'alzheimer i malalties infeccioses. L'estructura de l'escull ha coevolucionat amb milers d'espècies i, igual que en les selves terrestres, cada espècie té un nínxol ecològic específic: planctívors, herbívors que netegen els corals d'algues, carnívors que es mengen entre ells i herbívors i detritívors que retornen els nutrients a l'ecosistema. D'aquesta manera, l'escull de coral pot congregar en un sol lloc milers d'invertebrats, peixos, tortugues i mamífers marins.
Els esculls de coral es troben exclusivament en latituds tropicals i, majoritàriament, en el món en desenvolupament. El declivi d'aquests ecosistemes únics combina ingredients de neocolonialisme, injustícia social i miopia política i burocràtica. Els gairebé 7.000 milions d'habitants del planeta i les seves demandes energètiques i materials cada vegada més grans en són la gran amenaça. La sobrepesca, el desenvolupament costaner incontrolat, el vessament de les clavegueres, els fertilitzants, els pesticides i altres activitats humanes els acosten a la mort. I un escull mort o degradat no és més que una acumulació de roca calcària i algues cobertes de llim i gelatina.
TEMPERATURA
El cop de gràcia l'hi està donant l'escalfament global. D'una banda, un increment sostingut de la temperatura de l'aigua fa que els pòlips expulsin les seves zooxantel.les i adquireixin un preocupant color blanquinós. Si no es reverteix la situació, la majoria dels corals moren en poques setmanes. No obstant, el problema més gran és l'absorció de l'excés de CO2 (diòxid de carboni) per l'aigua marina. Aquest procés redueix el pH, acidifica l'oceà i limita la formació de carbonat càlcic. Segons el Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic, si no s'actua dràsticament contra l'escalfament planetari, els esculls de coral que avui coneixem deixaran d'existir en un període de 40 anys.
¿Hi ha esperança? Sí, encara hi ha llocs remots al mar Carib i als oceans Pacífic i Índic on els esculls de coral són rics i diversos. Els científics han demostrat que àrees marines protegides ben gestionades garanteixen la supervivència i rehabilitació dels corals i les seves comunitats. Encara podem salvar el que ens queda.
Sarah Frías-Torres és doctora en oceanografia. Universitat de Miami.
Trist, oi? Potser que hi pensem abans de seguir carregant-nos la fauna i la flora marina.
No se on vaig llegir un bon dia que el lloc on habiten més espècies és la mar...
No som conscients de la gran biodiversitat que hi ha sota l'aigua, un tresor que ens deixa imatges impressionants... De vegades faig snorkel amb ella i puc obtenir grans fotos només amb la profunditat que em permeten els meus pulmons. Suposo que no som capaços d'imaginar tot el que hi ha allà assota si no ens posem una ampolla i hi bussegem...
Doncs bé, avui amb tristesa llegeixo això a "El periódico":
El 50% dels esculls de coral estan a punt del col.lapse
SARAH FRÍAS-TORRES
MIAMI
Bussejar en un escull de coral és com volar sobre una selva submarina en què esponges i peixos de mil colors, gegants bonassos com el tauró balena, tortugues marines curioses i dofins juganers et deixen compartir el seu món d'aigua, llum i soroll. Fa més de 10 anys que visito i analitzo aquest Amazones submergit, però cada dia la meva feina consisteix més a explicar el que es conserva en lloc d'explicar el que es descobreix: en les últimes dècades s'han perdut el 20% dels esculls coral.lins del planeta i el 50% estan a punt del col.lapse. La situació és dramàtica si es té en compte que aquests ecosistemes només cobreixen el 0,1% del fons marí.
Els esculls de coral proporcionen recursos, tant en pesqueries, com en turisme i en protecció contra tsunamis i huracans, valorats arreu del món en més de 375.000 milions de dòlars anuals. La seva mort i degradació té, doncs, gravíssimes conseqüències.
Els corals hermatípics o formadors d'esculls són una simbiosi entre un animal i una alga. El pòlip de coral sembla una medusa diminuta ancorada en un calze o esquelet extern de carbonat càlcic. En els seus teixits transparents hi viuen zooxantel.les, algues microscòpiques que ajuden a formar l'esquelet contínuament. Els pòlips formen colònies de milers d'individus que cobreixen els primers mil.límetres de la superfície de la roca coral.lina.
MÉS QUE LES SELVES
Durant el dia, les zooxantel.les, que donen color al coral viu, proporcionen nutrients a través de la fotosíntesi, mentre que durant la nit, quan els pòlips s'alimenten de plàncton, la colònia es converteix en una paret de boques diminutes. Aquesta simbiosi ha evolucionat durant milions d'anys fins a formar enormes estructures com la Gran Barrera Coral.lina d'Austràlia, que és l'únic ésser viu que es pot veure des de l'espai.
Els esculls de coral són els ecosistemes més variats del nostre planeta, i supera en nombre d'espècies les selves tropicals, una biodiversitat que alberga possibles drogues contra el càncer, l'alzheimer i malalties infeccioses. L'estructura de l'escull ha coevolucionat amb milers d'espècies i, igual que en les selves terrestres, cada espècie té un nínxol ecològic específic: planctívors, herbívors que netegen els corals d'algues, carnívors que es mengen entre ells i herbívors i detritívors que retornen els nutrients a l'ecosistema. D'aquesta manera, l'escull de coral pot congregar en un sol lloc milers d'invertebrats, peixos, tortugues i mamífers marins.
Els esculls de coral es troben exclusivament en latituds tropicals i, majoritàriament, en el món en desenvolupament. El declivi d'aquests ecosistemes únics combina ingredients de neocolonialisme, injustícia social i miopia política i burocràtica. Els gairebé 7.000 milions d'habitants del planeta i les seves demandes energètiques i materials cada vegada més grans en són la gran amenaça. La sobrepesca, el desenvolupament costaner incontrolat, el vessament de les clavegueres, els fertilitzants, els pesticides i altres activitats humanes els acosten a la mort. I un escull mort o degradat no és més que una acumulació de roca calcària i algues cobertes de llim i gelatina.
TEMPERATURA
El cop de gràcia l'hi està donant l'escalfament global. D'una banda, un increment sostingut de la temperatura de l'aigua fa que els pòlips expulsin les seves zooxantel.les i adquireixin un preocupant color blanquinós. Si no es reverteix la situació, la majoria dels corals moren en poques setmanes. No obstant, el problema més gran és l'absorció de l'excés de CO2 (diòxid de carboni) per l'aigua marina. Aquest procés redueix el pH, acidifica l'oceà i limita la formació de carbonat càlcic. Segons el Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic, si no s'actua dràsticament contra l'escalfament planetari, els esculls de coral que avui coneixem deixaran d'existir en un període de 40 anys.
¿Hi ha esperança? Sí, encara hi ha llocs remots al mar Carib i als oceans Pacífic i Índic on els esculls de coral són rics i diversos. Els científics han demostrat que àrees marines protegides ben gestionades garanteixen la supervivència i rehabilitació dels corals i les seves comunitats. Encara podem salvar el que ens queda.
Sarah Frías-Torres és doctora en oceanografia. Universitat de Miami.
Trist, oi? Potser que hi pensem abans de seguir carregant-nos la fauna i la flora marina.
diumenge, 15 de juliol del 2007
adictes a assassinar
Acabo de fer una publicació sobre temes de trànsit, el que m'ha motivat a fer-ne una altra també sobre trànsit però una mica diferent...
I tot i el titul que li he donat no em refereixo als energumens que circulen fent conducció temerària (que també els hi ha) si no a uns assassins que potser passen més desapercebuts, i dels que la societat no en te consciència... els que fumen al volant...
I els considero assassins per dos grans raons....
primera perillositat vers al trànsit...
a)la distracció que comporta fumar al volant jo la considero major que xerrar pel mòbil, això si, no hi ha administració que faci una persecució d'aquells que s'encenen una cigarreta mentre circulen pel carrer, tot i que al fer-ho distreuen la seva atenció tant com qui busca un telèfon a l'agenda del mòbil; la perillositat de deixar anar el volant per subjectar la cigarreta és equiparable a la de deixar anar el volant per agafar el telèfon; la perillositat de distreure l'atenció per espolsar-se les cendres que t'han caigut al damunt mentre t'estàs cremant per culpa d'aquestes mateixes cendres... sense comentaris...
b) jo circulant per l'autopista o per les rondes m'he trobat amb quantitat d'ocasions en que la punta de la cigarreta incandescent de l'assassí del cotxe que hi ha al davant que l'ha llençat per la finestra ha impactat contra el meu parabrises, amb l'ensurt que això provoca al conductor, i si això passa contra el parabrises del meu cotxe, no vull pensar l'efecte que pot produir l'esmentat impacte contra una motocicleta... no sóc conductor d'aquests aparells, però no cal ser-ho per veure la perillositat que hi ha...
I precisament amb la mania aquesta de llençar la punta de la cigarreta encara encesa per la finestra hi ha el segon motiu pel que considero assassins aquesta classe d'individus: la crema de boscos... essent ara com és juliol, i havent-hi hagut fins ara ja uns quants incendis forestals (per desgracia) tampoc crec que faci falta estendre's gaire al respecte...
sols un apunt més... quan se suma això a una professió: els taxistes... i n'he vist uns quants de fumant al taxi... que potser estan exempts de complir la llei de no fumar al lloc de treball??? jo com a usuari haig d'entrar a un vehicle pudent de tabac i amb l'aire viciat de fum per culpa de que el conductor faci cas omís de la llei??? que potser la policia que és tan bona per veure l'hora en que acaba la zona blava/verda/taronja/càrrega-descàrrega no ho veu això???
I ja posats a critacar l'acte de fumar, crec que haurien de fer com a alguns estats d'EEUU (i mira que jo no soc gaire pro-americà) però haurien de prohibir fumar al carrer, perquè trobo força molest estar aturat a un semàfor esperant que es posi verd mentre camino i que l'home/dona que espera al costat em vagi llençant el fum a la cara... Malgrat que potser això no és un problema de legislació si no d'educació, una cosa que ja fa uns anys sembla que manca força en aquest país.
I tot i el titul que li he donat no em refereixo als energumens que circulen fent conducció temerària (que també els hi ha) si no a uns assassins que potser passen més desapercebuts, i dels que la societat no en te consciència... els que fumen al volant...
I els considero assassins per dos grans raons....
primera perillositat vers al trànsit...
a)la distracció que comporta fumar al volant jo la considero major que xerrar pel mòbil, això si, no hi ha administració que faci una persecució d'aquells que s'encenen una cigarreta mentre circulen pel carrer, tot i que al fer-ho distreuen la seva atenció tant com qui busca un telèfon a l'agenda del mòbil; la perillositat de deixar anar el volant per subjectar la cigarreta és equiparable a la de deixar anar el volant per agafar el telèfon; la perillositat de distreure l'atenció per espolsar-se les cendres que t'han caigut al damunt mentre t'estàs cremant per culpa d'aquestes mateixes cendres... sense comentaris...
b) jo circulant per l'autopista o per les rondes m'he trobat amb quantitat d'ocasions en que la punta de la cigarreta incandescent de l'assassí del cotxe que hi ha al davant que l'ha llençat per la finestra ha impactat contra el meu parabrises, amb l'ensurt que això provoca al conductor, i si això passa contra el parabrises del meu cotxe, no vull pensar l'efecte que pot produir l'esmentat impacte contra una motocicleta... no sóc conductor d'aquests aparells, però no cal ser-ho per veure la perillositat que hi ha...
I precisament amb la mania aquesta de llençar la punta de la cigarreta encara encesa per la finestra hi ha el segon motiu pel que considero assassins aquesta classe d'individus: la crema de boscos... essent ara com és juliol, i havent-hi hagut fins ara ja uns quants incendis forestals (per desgracia) tampoc crec que faci falta estendre's gaire al respecte...
sols un apunt més... quan se suma això a una professió: els taxistes... i n'he vist uns quants de fumant al taxi... que potser estan exempts de complir la llei de no fumar al lloc de treball??? jo com a usuari haig d'entrar a un vehicle pudent de tabac i amb l'aire viciat de fum per culpa de que el conductor faci cas omís de la llei??? que potser la policia que és tan bona per veure l'hora en que acaba la zona blava/verda/taronja/càrrega-descàrrega no ho veu això???
I ja posats a critacar l'acte de fumar, crec que haurien de fer com a alguns estats d'EEUU (i mira que jo no soc gaire pro-americà) però haurien de prohibir fumar al carrer, perquè trobo força molest estar aturat a un semàfor esperant que es posi verd mentre camino i que l'home/dona que espera al costat em vagi llençant el fum a la cara... Malgrat que potser això no és un problema de legislació si no d'educació, una cosa que ja fa uns anys sembla que manca força en aquest país.
velocitat al volant
L'altre dia va sortir publicat la intenció del govern de limitar la velocitat a l'àrea metropolitana de bcn a 80 km/h, per evitar la contaminació atmosfèrica causada pels vehicles...
Al cap de poc vag rebre le newsletter del racc (a la que hi estic subscrit) on dedicaven unes linees al respecte i animaven a opinar...
Tot seguit reprodueixo el mail que vaig dirigir-lis amb la meva opinió sobre el tema...
Estic totalment d'acord amb l'estudi que heu fet des del RACC, la reducció indiscriminada no solventarà pas la contaminació, la qüestió rau en evitar els embussos, funció que podria aconseguir-se amb una velocitat variable.
De fet ja trobo que és una molèstia la reducció a 90 km/h que s'ha aplicat a l'autopista del maresme fins a Mongat (el tram lliure de peatge); per bé que si en hores punta pot ésser efectiu, a certes hores de la matinada (a les que jo circulo) no existeix perill per excés de trànsit i és segur circular a 120 km/h com es feia no fa ni un any. El mateix podria dir-se de les rondes (sobretot el tram del nus de la trinitat limitat a 60) que a certes hores (i si em permeten la broma) és més perillós per la somnolència que provoca que per perill de col·lisió. Em sembla patètic que en un país punter en qüestions tecnològiques com el nostre, no s'hagi aplicat ja un sistema de velocitat variable... i em sembla indignant declaracions com les efectuades pel Sr. Pere Navarro no fa gaire per televisió, que a resposta de si els radars es col·locaven en punts negres o en punts recaptatoris al·legava que un factor decisiu en la col·locació de radars era la disponibilitat d'electricitat qüestió que afavoria la implantació d'aquests aparells en autovies i autopistes i no en altres vies de major perillositat i sinistralitat.... Si més no preocupant... Això si... els conductors de la antiga A-19 poden estar tranquils, més enllà de Mataró i direcció nord no hi ha ràdars, ja que, una essent autopista de peatge com es tracta, no hi ha ni un sol llum...
M'agradaria saber quin serà el dia en que des de les administracions deixin de fer mesures efectistes per fer-ne d'efectives...
Al cap de poc vag rebre le newsletter del racc (a la que hi estic subscrit) on dedicaven unes linees al respecte i animaven a opinar...
Tot seguit reprodueixo el mail que vaig dirigir-lis amb la meva opinió sobre el tema...
Estic totalment d'acord amb l'estudi que heu fet des del RACC, la reducció indiscriminada no solventarà pas la contaminació, la qüestió rau en evitar els embussos, funció que podria aconseguir-se amb una velocitat variable.
De fet ja trobo que és una molèstia la reducció a 90 km/h que s'ha aplicat a l'autopista del maresme fins a Mongat (el tram lliure de peatge); per bé que si en hores punta pot ésser efectiu, a certes hores de la matinada (a les que jo circulo) no existeix perill per excés de trànsit i és segur circular a 120 km/h com es feia no fa ni un any. El mateix podria dir-se de les rondes (sobretot el tram del nus de la trinitat limitat a 60) que a certes hores (i si em permeten la broma) és més perillós per la somnolència que provoca que per perill de col·lisió. Em sembla patètic que en un país punter en qüestions tecnològiques com el nostre, no s'hagi aplicat ja un sistema de velocitat variable... i em sembla indignant declaracions com les efectuades pel Sr. Pere Navarro no fa gaire per televisió, que a resposta de si els radars es col·locaven en punts negres o en punts recaptatoris al·legava que un factor decisiu en la col·locació de radars era la disponibilitat d'electricitat qüestió que afavoria la implantació d'aquests aparells en autovies i autopistes i no en altres vies de major perillositat i sinistralitat.... Si més no preocupant... Això si... els conductors de la antiga A-19 poden estar tranquils, més enllà de Mataró i direcció nord no hi ha ràdars, ja que, una essent autopista de peatge com es tracta, no hi ha ni un sol llum...
M'agradaria saber quin serà el dia en que des de les administracions deixin de fer mesures efectistes per fer-ne d'efectives...
dimarts, 3 de juliol del 2007
Començar
Avui començo aquest bloc, bé, el vaig crear fa alguns dies, de fet l'havia tingut, el vaig esborrar i l'he tornat a crear, podríem dir que és el meu intent 2.0 de crear un bloc... M'autodesitjo sort.
Intentaré ser constant, i la veritat, per ara no se molt bé com enfocar això...
Intentaré parlar de mi, de la meva vida amb el disseny i de tot allò que m'envolti i em vingui de gust explicar... les neures... perquè? doncs la veritat, no ho se...
Intentaré ser constant, i la veritat, per ara no se molt bé com enfocar això...
Intentaré parlar de mi, de la meva vida amb el disseny i de tot allò que m'envolti i em vingui de gust explicar... les neures... perquè? doncs la veritat, no ho se...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)