Avui em quedo amb una imatge, amb una fotografia mental...
La bellesa de la lluna reflectida en la mar, la imatge que puc veure des del balcó de casa meva, la sort d'aquest paisatge...
dimarts, 31 de juliol del 2007
divendres, 20 de juliol del 2007
Per la llibertat d'Expressió
Evidentment avui el meu bloc està per donar suport a "El Jueves" i els seus treballadors. Des del meu bloc condemno el segrest de la revista, i manifesto el meu crit a la llibertat d'expressió.
dimecres, 18 de juliol del 2007
No a l'AVE pel centre de la ciutat
Una manera una mica "casera", millorable formalment en diversos aspectes, però una manera original de protestar contra aquesta aberració que volen fer de passar l'AVE, ja no només sota la sagrada familia, si no sota totes les illes on hi viu gent, i sota una altre joia de Gaudí: La pedrera!!! Fa esgarrifar només de pensar el que podria passar, no per que caigués, si no pel simple fet de que hi aparegués una sola esquerda...
dilluns, 16 de juliol del 2007
Ens carreguem el Corall
Aquesta entrada està motivada per la meva parella, que és biòloga i li encanta bussejar.
No se on vaig llegir un bon dia que el lloc on habiten més espècies és la mar...
No som conscients de la gran biodiversitat que hi ha sota l'aigua, un tresor que ens deixa imatges impressionants... De vegades faig snorkel amb ella i puc obtenir grans fotos només amb la profunditat que em permeten els meus pulmons. Suposo que no som capaços d'imaginar tot el que hi ha allà assota si no ens posem una ampolla i hi bussegem...
Doncs bé, avui amb tristesa llegeixo això a "El periódico":
El 50% dels esculls de coral estan a punt del col.lapse
SARAH FRÍAS-TORRES
MIAMI
Bussejar en un escull de coral és com volar sobre una selva submarina en què esponges i peixos de mil colors, gegants bonassos com el tauró balena, tortugues marines curioses i dofins juganers et deixen compartir el seu món d'aigua, llum i soroll. Fa més de 10 anys que visito i analitzo aquest Amazones submergit, però cada dia la meva feina consisteix més a explicar el que es conserva en lloc d'explicar el que es descobreix: en les últimes dècades s'han perdut el 20% dels esculls coral.lins del planeta i el 50% estan a punt del col.lapse. La situació és dramàtica si es té en compte que aquests ecosistemes només cobreixen el 0,1% del fons marí.
Els esculls de coral proporcionen recursos, tant en pesqueries, com en turisme i en protecció contra tsunamis i huracans, valorats arreu del món en més de 375.000 milions de dòlars anuals. La seva mort i degradació té, doncs, gravíssimes conseqüències.
Els corals hermatípics o formadors d'esculls són una simbiosi entre un animal i una alga. El pòlip de coral sembla una medusa diminuta ancorada en un calze o esquelet extern de carbonat càlcic. En els seus teixits transparents hi viuen zooxantel.les, algues microscòpiques que ajuden a formar l'esquelet contínuament. Els pòlips formen colònies de milers d'individus que cobreixen els primers mil.límetres de la superfície de la roca coral.lina.
MÉS QUE LES SELVES
Durant el dia, les zooxantel.les, que donen color al coral viu, proporcionen nutrients a través de la fotosíntesi, mentre que durant la nit, quan els pòlips s'alimenten de plàncton, la colònia es converteix en una paret de boques diminutes. Aquesta simbiosi ha evolucionat durant milions d'anys fins a formar enormes estructures com la Gran Barrera Coral.lina d'Austràlia, que és l'únic ésser viu que es pot veure des de l'espai.
Els esculls de coral són els ecosistemes més variats del nostre planeta, i supera en nombre d'espècies les selves tropicals, una biodiversitat que alberga possibles drogues contra el càncer, l'alzheimer i malalties infeccioses. L'estructura de l'escull ha coevolucionat amb milers d'espècies i, igual que en les selves terrestres, cada espècie té un nínxol ecològic específic: planctívors, herbívors que netegen els corals d'algues, carnívors que es mengen entre ells i herbívors i detritívors que retornen els nutrients a l'ecosistema. D'aquesta manera, l'escull de coral pot congregar en un sol lloc milers d'invertebrats, peixos, tortugues i mamífers marins.
Els esculls de coral es troben exclusivament en latituds tropicals i, majoritàriament, en el món en desenvolupament. El declivi d'aquests ecosistemes únics combina ingredients de neocolonialisme, injustícia social i miopia política i burocràtica. Els gairebé 7.000 milions d'habitants del planeta i les seves demandes energètiques i materials cada vegada més grans en són la gran amenaça. La sobrepesca, el desenvolupament costaner incontrolat, el vessament de les clavegueres, els fertilitzants, els pesticides i altres activitats humanes els acosten a la mort. I un escull mort o degradat no és més que una acumulació de roca calcària i algues cobertes de llim i gelatina.
TEMPERATURA
El cop de gràcia l'hi està donant l'escalfament global. D'una banda, un increment sostingut de la temperatura de l'aigua fa que els pòlips expulsin les seves zooxantel.les i adquireixin un preocupant color blanquinós. Si no es reverteix la situació, la majoria dels corals moren en poques setmanes. No obstant, el problema més gran és l'absorció de l'excés de CO2 (diòxid de carboni) per l'aigua marina. Aquest procés redueix el pH, acidifica l'oceà i limita la formació de carbonat càlcic. Segons el Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic, si no s'actua dràsticament contra l'escalfament planetari, els esculls de coral que avui coneixem deixaran d'existir en un període de 40 anys.
¿Hi ha esperança? Sí, encara hi ha llocs remots al mar Carib i als oceans Pacífic i Índic on els esculls de coral són rics i diversos. Els científics han demostrat que àrees marines protegides ben gestionades garanteixen la supervivència i rehabilitació dels corals i les seves comunitats. Encara podem salvar el que ens queda.
Sarah Frías-Torres és doctora en oceanografia. Universitat de Miami.
Trist, oi? Potser que hi pensem abans de seguir carregant-nos la fauna i la flora marina.
No se on vaig llegir un bon dia que el lloc on habiten més espècies és la mar...
No som conscients de la gran biodiversitat que hi ha sota l'aigua, un tresor que ens deixa imatges impressionants... De vegades faig snorkel amb ella i puc obtenir grans fotos només amb la profunditat que em permeten els meus pulmons. Suposo que no som capaços d'imaginar tot el que hi ha allà assota si no ens posem una ampolla i hi bussegem...
Doncs bé, avui amb tristesa llegeixo això a "El periódico":
El 50% dels esculls de coral estan a punt del col.lapse
SARAH FRÍAS-TORRES
MIAMI
Bussejar en un escull de coral és com volar sobre una selva submarina en què esponges i peixos de mil colors, gegants bonassos com el tauró balena, tortugues marines curioses i dofins juganers et deixen compartir el seu món d'aigua, llum i soroll. Fa més de 10 anys que visito i analitzo aquest Amazones submergit, però cada dia la meva feina consisteix més a explicar el que es conserva en lloc d'explicar el que es descobreix: en les últimes dècades s'han perdut el 20% dels esculls coral.lins del planeta i el 50% estan a punt del col.lapse. La situació és dramàtica si es té en compte que aquests ecosistemes només cobreixen el 0,1% del fons marí.
Els esculls de coral proporcionen recursos, tant en pesqueries, com en turisme i en protecció contra tsunamis i huracans, valorats arreu del món en més de 375.000 milions de dòlars anuals. La seva mort i degradació té, doncs, gravíssimes conseqüències.
Els corals hermatípics o formadors d'esculls són una simbiosi entre un animal i una alga. El pòlip de coral sembla una medusa diminuta ancorada en un calze o esquelet extern de carbonat càlcic. En els seus teixits transparents hi viuen zooxantel.les, algues microscòpiques que ajuden a formar l'esquelet contínuament. Els pòlips formen colònies de milers d'individus que cobreixen els primers mil.límetres de la superfície de la roca coral.lina.
MÉS QUE LES SELVES
Durant el dia, les zooxantel.les, que donen color al coral viu, proporcionen nutrients a través de la fotosíntesi, mentre que durant la nit, quan els pòlips s'alimenten de plàncton, la colònia es converteix en una paret de boques diminutes. Aquesta simbiosi ha evolucionat durant milions d'anys fins a formar enormes estructures com la Gran Barrera Coral.lina d'Austràlia, que és l'únic ésser viu que es pot veure des de l'espai.
Els esculls de coral són els ecosistemes més variats del nostre planeta, i supera en nombre d'espècies les selves tropicals, una biodiversitat que alberga possibles drogues contra el càncer, l'alzheimer i malalties infeccioses. L'estructura de l'escull ha coevolucionat amb milers d'espècies i, igual que en les selves terrestres, cada espècie té un nínxol ecològic específic: planctívors, herbívors que netegen els corals d'algues, carnívors que es mengen entre ells i herbívors i detritívors que retornen els nutrients a l'ecosistema. D'aquesta manera, l'escull de coral pot congregar en un sol lloc milers d'invertebrats, peixos, tortugues i mamífers marins.
Els esculls de coral es troben exclusivament en latituds tropicals i, majoritàriament, en el món en desenvolupament. El declivi d'aquests ecosistemes únics combina ingredients de neocolonialisme, injustícia social i miopia política i burocràtica. Els gairebé 7.000 milions d'habitants del planeta i les seves demandes energètiques i materials cada vegada més grans en són la gran amenaça. La sobrepesca, el desenvolupament costaner incontrolat, el vessament de les clavegueres, els fertilitzants, els pesticides i altres activitats humanes els acosten a la mort. I un escull mort o degradat no és més que una acumulació de roca calcària i algues cobertes de llim i gelatina.
TEMPERATURA
El cop de gràcia l'hi està donant l'escalfament global. D'una banda, un increment sostingut de la temperatura de l'aigua fa que els pòlips expulsin les seves zooxantel.les i adquireixin un preocupant color blanquinós. Si no es reverteix la situació, la majoria dels corals moren en poques setmanes. No obstant, el problema més gran és l'absorció de l'excés de CO2 (diòxid de carboni) per l'aigua marina. Aquest procés redueix el pH, acidifica l'oceà i limita la formació de carbonat càlcic. Segons el Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic, si no s'actua dràsticament contra l'escalfament planetari, els esculls de coral que avui coneixem deixaran d'existir en un període de 40 anys.
¿Hi ha esperança? Sí, encara hi ha llocs remots al mar Carib i als oceans Pacífic i Índic on els esculls de coral són rics i diversos. Els científics han demostrat que àrees marines protegides ben gestionades garanteixen la supervivència i rehabilitació dels corals i les seves comunitats. Encara podem salvar el que ens queda.
Sarah Frías-Torres és doctora en oceanografia. Universitat de Miami.
Trist, oi? Potser que hi pensem abans de seguir carregant-nos la fauna i la flora marina.
diumenge, 15 de juliol del 2007
adictes a assassinar
Acabo de fer una publicació sobre temes de trànsit, el que m'ha motivat a fer-ne una altra també sobre trànsit però una mica diferent...
I tot i el titul que li he donat no em refereixo als energumens que circulen fent conducció temerària (que també els hi ha) si no a uns assassins que potser passen més desapercebuts, i dels que la societat no en te consciència... els que fumen al volant...
I els considero assassins per dos grans raons....
primera perillositat vers al trànsit...
a)la distracció que comporta fumar al volant jo la considero major que xerrar pel mòbil, això si, no hi ha administració que faci una persecució d'aquells que s'encenen una cigarreta mentre circulen pel carrer, tot i que al fer-ho distreuen la seva atenció tant com qui busca un telèfon a l'agenda del mòbil; la perillositat de deixar anar el volant per subjectar la cigarreta és equiparable a la de deixar anar el volant per agafar el telèfon; la perillositat de distreure l'atenció per espolsar-se les cendres que t'han caigut al damunt mentre t'estàs cremant per culpa d'aquestes mateixes cendres... sense comentaris...
b) jo circulant per l'autopista o per les rondes m'he trobat amb quantitat d'ocasions en que la punta de la cigarreta incandescent de l'assassí del cotxe que hi ha al davant que l'ha llençat per la finestra ha impactat contra el meu parabrises, amb l'ensurt que això provoca al conductor, i si això passa contra el parabrises del meu cotxe, no vull pensar l'efecte que pot produir l'esmentat impacte contra una motocicleta... no sóc conductor d'aquests aparells, però no cal ser-ho per veure la perillositat que hi ha...
I precisament amb la mania aquesta de llençar la punta de la cigarreta encara encesa per la finestra hi ha el segon motiu pel que considero assassins aquesta classe d'individus: la crema de boscos... essent ara com és juliol, i havent-hi hagut fins ara ja uns quants incendis forestals (per desgracia) tampoc crec que faci falta estendre's gaire al respecte...
sols un apunt més... quan se suma això a una professió: els taxistes... i n'he vist uns quants de fumant al taxi... que potser estan exempts de complir la llei de no fumar al lloc de treball??? jo com a usuari haig d'entrar a un vehicle pudent de tabac i amb l'aire viciat de fum per culpa de que el conductor faci cas omís de la llei??? que potser la policia que és tan bona per veure l'hora en que acaba la zona blava/verda/taronja/càrrega-descàrrega no ho veu això???
I ja posats a critacar l'acte de fumar, crec que haurien de fer com a alguns estats d'EEUU (i mira que jo no soc gaire pro-americà) però haurien de prohibir fumar al carrer, perquè trobo força molest estar aturat a un semàfor esperant que es posi verd mentre camino i que l'home/dona que espera al costat em vagi llençant el fum a la cara... Malgrat que potser això no és un problema de legislació si no d'educació, una cosa que ja fa uns anys sembla que manca força en aquest país.
I tot i el titul que li he donat no em refereixo als energumens que circulen fent conducció temerària (que també els hi ha) si no a uns assassins que potser passen més desapercebuts, i dels que la societat no en te consciència... els que fumen al volant...
I els considero assassins per dos grans raons....
primera perillositat vers al trànsit...
a)la distracció que comporta fumar al volant jo la considero major que xerrar pel mòbil, això si, no hi ha administració que faci una persecució d'aquells que s'encenen una cigarreta mentre circulen pel carrer, tot i que al fer-ho distreuen la seva atenció tant com qui busca un telèfon a l'agenda del mòbil; la perillositat de deixar anar el volant per subjectar la cigarreta és equiparable a la de deixar anar el volant per agafar el telèfon; la perillositat de distreure l'atenció per espolsar-se les cendres que t'han caigut al damunt mentre t'estàs cremant per culpa d'aquestes mateixes cendres... sense comentaris...
b) jo circulant per l'autopista o per les rondes m'he trobat amb quantitat d'ocasions en que la punta de la cigarreta incandescent de l'assassí del cotxe que hi ha al davant que l'ha llençat per la finestra ha impactat contra el meu parabrises, amb l'ensurt que això provoca al conductor, i si això passa contra el parabrises del meu cotxe, no vull pensar l'efecte que pot produir l'esmentat impacte contra una motocicleta... no sóc conductor d'aquests aparells, però no cal ser-ho per veure la perillositat que hi ha...
I precisament amb la mania aquesta de llençar la punta de la cigarreta encara encesa per la finestra hi ha el segon motiu pel que considero assassins aquesta classe d'individus: la crema de boscos... essent ara com és juliol, i havent-hi hagut fins ara ja uns quants incendis forestals (per desgracia) tampoc crec que faci falta estendre's gaire al respecte...
sols un apunt més... quan se suma això a una professió: els taxistes... i n'he vist uns quants de fumant al taxi... que potser estan exempts de complir la llei de no fumar al lloc de treball??? jo com a usuari haig d'entrar a un vehicle pudent de tabac i amb l'aire viciat de fum per culpa de que el conductor faci cas omís de la llei??? que potser la policia que és tan bona per veure l'hora en que acaba la zona blava/verda/taronja/càrrega-descàrrega no ho veu això???
I ja posats a critacar l'acte de fumar, crec que haurien de fer com a alguns estats d'EEUU (i mira que jo no soc gaire pro-americà) però haurien de prohibir fumar al carrer, perquè trobo força molest estar aturat a un semàfor esperant que es posi verd mentre camino i que l'home/dona que espera al costat em vagi llençant el fum a la cara... Malgrat que potser això no és un problema de legislació si no d'educació, una cosa que ja fa uns anys sembla que manca força en aquest país.
velocitat al volant
L'altre dia va sortir publicat la intenció del govern de limitar la velocitat a l'àrea metropolitana de bcn a 80 km/h, per evitar la contaminació atmosfèrica causada pels vehicles...
Al cap de poc vag rebre le newsletter del racc (a la que hi estic subscrit) on dedicaven unes linees al respecte i animaven a opinar...
Tot seguit reprodueixo el mail que vaig dirigir-lis amb la meva opinió sobre el tema...
Estic totalment d'acord amb l'estudi que heu fet des del RACC, la reducció indiscriminada no solventarà pas la contaminació, la qüestió rau en evitar els embussos, funció que podria aconseguir-se amb una velocitat variable.
De fet ja trobo que és una molèstia la reducció a 90 km/h que s'ha aplicat a l'autopista del maresme fins a Mongat (el tram lliure de peatge); per bé que si en hores punta pot ésser efectiu, a certes hores de la matinada (a les que jo circulo) no existeix perill per excés de trànsit i és segur circular a 120 km/h com es feia no fa ni un any. El mateix podria dir-se de les rondes (sobretot el tram del nus de la trinitat limitat a 60) que a certes hores (i si em permeten la broma) és més perillós per la somnolència que provoca que per perill de col·lisió. Em sembla patètic que en un país punter en qüestions tecnològiques com el nostre, no s'hagi aplicat ja un sistema de velocitat variable... i em sembla indignant declaracions com les efectuades pel Sr. Pere Navarro no fa gaire per televisió, que a resposta de si els radars es col·locaven en punts negres o en punts recaptatoris al·legava que un factor decisiu en la col·locació de radars era la disponibilitat d'electricitat qüestió que afavoria la implantació d'aquests aparells en autovies i autopistes i no en altres vies de major perillositat i sinistralitat.... Si més no preocupant... Això si... els conductors de la antiga A-19 poden estar tranquils, més enllà de Mataró i direcció nord no hi ha ràdars, ja que, una essent autopista de peatge com es tracta, no hi ha ni un sol llum...
M'agradaria saber quin serà el dia en que des de les administracions deixin de fer mesures efectistes per fer-ne d'efectives...
Al cap de poc vag rebre le newsletter del racc (a la que hi estic subscrit) on dedicaven unes linees al respecte i animaven a opinar...
Tot seguit reprodueixo el mail que vaig dirigir-lis amb la meva opinió sobre el tema...
Estic totalment d'acord amb l'estudi que heu fet des del RACC, la reducció indiscriminada no solventarà pas la contaminació, la qüestió rau en evitar els embussos, funció que podria aconseguir-se amb una velocitat variable.
De fet ja trobo que és una molèstia la reducció a 90 km/h que s'ha aplicat a l'autopista del maresme fins a Mongat (el tram lliure de peatge); per bé que si en hores punta pot ésser efectiu, a certes hores de la matinada (a les que jo circulo) no existeix perill per excés de trànsit i és segur circular a 120 km/h com es feia no fa ni un any. El mateix podria dir-se de les rondes (sobretot el tram del nus de la trinitat limitat a 60) que a certes hores (i si em permeten la broma) és més perillós per la somnolència que provoca que per perill de col·lisió. Em sembla patètic que en un país punter en qüestions tecnològiques com el nostre, no s'hagi aplicat ja un sistema de velocitat variable... i em sembla indignant declaracions com les efectuades pel Sr. Pere Navarro no fa gaire per televisió, que a resposta de si els radars es col·locaven en punts negres o en punts recaptatoris al·legava que un factor decisiu en la col·locació de radars era la disponibilitat d'electricitat qüestió que afavoria la implantació d'aquests aparells en autovies i autopistes i no en altres vies de major perillositat i sinistralitat.... Si més no preocupant... Això si... els conductors de la antiga A-19 poden estar tranquils, més enllà de Mataró i direcció nord no hi ha ràdars, ja que, una essent autopista de peatge com es tracta, no hi ha ni un sol llum...
M'agradaria saber quin serà el dia en que des de les administracions deixin de fer mesures efectistes per fer-ne d'efectives...
dimarts, 3 de juliol del 2007
Començar
Avui començo aquest bloc, bé, el vaig crear fa alguns dies, de fet l'havia tingut, el vaig esborrar i l'he tornat a crear, podríem dir que és el meu intent 2.0 de crear un bloc... M'autodesitjo sort.
Intentaré ser constant, i la veritat, per ara no se molt bé com enfocar això...
Intentaré parlar de mi, de la meva vida amb el disseny i de tot allò que m'envolti i em vingui de gust explicar... les neures... perquè? doncs la veritat, no ho se...
Intentaré ser constant, i la veritat, per ara no se molt bé com enfocar això...
Intentaré parlar de mi, de la meva vida amb el disseny i de tot allò que m'envolti i em vingui de gust explicar... les neures... perquè? doncs la veritat, no ho se...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)