Ens carreguem el Corall

Aquesta entrada està motivada per la meva parella, que és biòloga i li encanta bussejar.

No se on vaig llegir un bon dia que el lloc on habiten més espècies és la mar...
No som conscients de la gran biodiversitat que hi ha sota l'aigua, un tresor que ens deixa imatges impressionants... De vegades faig snorkel amb ella i puc obtenir grans fotos només amb la profunditat que em permeten els meus pulmons. Suposo que no som capaços d'imaginar tot el que hi ha allà assota si no ens posem una ampolla i hi bussegem...

Doncs bé, avui amb tristesa llegeixo això a "El periódico":
El 50% dels esculls de coral estan a punt del col.lapse

SARAH FRÍAS-TORRES
MIAMI
Bussejar en un escull de coral és com volar sobre una selva submarina en què esponges i peixos de mil colors, gegants bonassos com el tauró balena, tortugues marines curioses i dofins juganers et deixen compartir el seu món d'aigua, llum i soroll. Fa més de 10 anys que visito i analitzo aquest Amazones submergit, però cada dia la meva feina consisteix més a explicar el que es conserva en lloc d'explicar el que es descobreix: en les últimes dècades s'han perdut el 20% dels esculls coral.lins del planeta i el 50% estan a punt del col.lapse. La situació és dramàtica si es té en compte que aquests ecosistemes només cobreixen el 0,1% del fons marí.
Els esculls de coral proporcionen recursos, tant en pesqueries, com en turisme i en protecció contra tsunamis i huracans, valorats arreu del món en més de 375.000 milions de dòlars anuals. La seva mort i degradació té, doncs, gravíssimes conseqüències.
Els corals hermatípics o formadors d'esculls són una simbiosi entre un animal i una alga. El pòlip de coral sembla una medusa diminuta ancorada en un calze o esquelet extern de carbonat càlcic. En els seus teixits transparents hi viuen zooxantel.les, algues microscòpiques que ajuden a formar l'esquelet contínuament. Els pòlips formen colònies de milers d'individus que cobreixen els primers mil.límetres de la superfície de la roca coral.lina.

MÉS QUE LES SELVES
Durant el dia, les zooxantel.les, que donen color al coral viu, proporcionen nutrients a través de la fotosíntesi, mentre que durant la nit, quan els pòlips s'alimenten de plàncton, la colònia es converteix en una paret de boques diminutes. Aquesta simbiosi ha evolucionat durant milions d'anys fins a formar enormes estructures com la Gran Barrera Coral.lina d'Austràlia, que és l'únic ésser viu que es pot veure des de l'espai.
Els esculls de coral són els ecosistemes més variats del nostre planeta, i supera en nombre d'espècies les selves tropicals, una biodiversitat que alberga possibles drogues contra el càncer, l'alzheimer i malalties infeccioses. L'estructura de l'escull ha coevolucionat amb milers d'espècies i, igual que en les selves terrestres, cada espècie té un nínxol ecològic específic: planctívors, herbívors que netegen els corals d'algues, carnívors que es mengen entre ells i herbívors i detritívors que retornen els nutrients a l'ecosistema. D'aquesta manera, l'escull de coral pot congregar en un sol lloc milers d'invertebrats, peixos, tortugues i mamífers marins.
Els esculls de coral es troben exclusivament en latituds tropicals i, majoritàriament, en el món en desenvolupament. El declivi d'aquests ecosistemes únics combina ingredients de neocolonialisme, injustícia social i miopia política i burocràtica. Els gairebé 7.000 milions d'habitants del planeta i les seves demandes energètiques i materials cada vegada més grans en són la gran amenaça. La sobrepesca, el desenvolupament costaner incontrolat, el vessament de les clavegueres, els fertilitzants, els pesticides i altres activitats humanes els acosten a la mort. I un escull mort o degradat no és més que una acumulació de roca calcària i algues cobertes de llim i gelatina.

TEMPERATURA
El cop de gràcia l'hi està donant l'escalfament global. D'una banda, un increment sostingut de la temperatura de l'aigua fa que els pòlips expulsin les seves zooxantel.les i adquireixin un preocupant color blanquinós. Si no es reverteix la situació, la majoria dels corals moren en poques setmanes. No obstant, el problema més gran és l'absorció de l'excés de CO2 (diòxid de carboni) per l'aigua marina. Aquest procés redueix el pH, acidifica l'oceà i limita la formació de carbonat càlcic. Segons el Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic, si no s'actua dràsticament contra l'escalfament planetari, els esculls de coral que avui coneixem deixaran d'existir en un període de 40 anys.
¿Hi ha esperança? Sí, encara hi ha llocs remots al mar Carib i als oceans Pacífic i Índic on els esculls de coral són rics i diversos. Els científics han demostrat que àrees marines protegides ben gestionades garanteixen la supervivència i rehabilitació dels corals i les seves comunitats. Encara podem salvar el que ens queda.
Sarah Frías-Torres és doctora en oceanografia. Universitat de Miami.

Trist, oi? Potser que hi pensem abans de seguir carregant-nos la fauna i la flora marina.